Neteges al codi i millores de les tecnologies
4.1. Actualització a GTK+ 2.10
El GNOME 2.16 ara depèn del GTK+ 2.10, i n'empra moltes de les millores que s'han fet gràcies al Projecte Ridley; un projecte per unificar un nombre de biblioteques del GNOME dintre de GTK+.
Un dels primers beneficis a disposició dels usuaris del GNOME és la nova funcionalitat d'impressió del GTK+ 2.10. Es proporciona una API d'alt nivell, independent de la plataforma, GtkPrintOperation, que a més inclou un nou diàleg d'impressió. També proporciona una API de baix nivell, específica per a UNIX, que actualment permet imprimir a través de CUPS i lpr.

S'ha adaptat moltes aplicacions del GNOME per a fer servir aquesta nova funcionalitat d'impressió, com ara el visualitzador de documents Evince, el navegador web Epiphany, i el navegador d'ajuda Yelp.
Això també marca com a obsoletes les biblioteques libgnomeprint i libgnomeprintui emprades anteriorment. Es recomana que els projectes externs utilitzin les noves funcionalitats proporcionades pel GTK+ 2.10.
Una altra millora important introduïda al GTK+ 2.10 és la nova API, GtkRecent. Gestiona una sola llista de fitxers i documents oberts recentment. Entre les aplicacions del GNOME que fan servir aquesta nova funcionalitat hi ha el quadre, el gestor de fitxers (Nautilus), el visualitzador de documents (Evince), i l'editor de text (Gedit).
També s'ha millorat el quadre de selecció de fitxers: s'ha integrat l'entrada de la ubicació (que anteriorment s'obria emprant Ctrl+L) i el diàleg no es congela ni durant operacions llargues sobre fitxers.

El GTK+ 2.10 proporciona el mode gtk-touchscreen-mode, un nombre de canvis que fan que el GTK+ funcioni millor en pantalles tàctils, fetes servir en mòbils i dispositius incrustats.
Hi ha moltes altres millores disponibles en el GTK+ 2.10 que s'utilitzen en tot l'escriptori. Per exemple nous ginys per mostrar enllaços clicables, o per crear auxiliars de diversos passos; i una millor característica d'arrosegar i deixar anar en els blocs de notes, que permeten reordenar les pestanyes, moure-les entre blocs de notes, i fer-ne finestres arrosegant-les a l'escriptori.
4.2. GTK i GNOME es tornen micos
El GNOME 2.16 ofereix vinculacions per a les bilbioteques GTK+ i GNOME pels aficionats al llenguatge de programació C# (C sharp). Això vol dir que l'entorn d'aplicacions Mono ha esdevingut una dependència de les vinculacions del GNOME.
A més, els programes escrits en C# poden ser proposats com a nous mòduls per als pròxims llançaments del GNOME. Tot i així, els mòduls del GNOME existents necessiten passar el procés de proposta un altre cop si adquireixen una nova dependència amb el GTK# i/o Mono.
4.3. Nova implementació del bug-buddy
L'eina d'informe d'errors del GNOME, Bug-buddy, ara utilitza un protocol XML-RPC i ja no necessita que l'usuari tingui instal·lat el sendmail. Com a resultat del canvi, els projectes que facin servir el Bug-buddy han de tenir la informació correcta en el seu fitxer d'aplicació .desktop.
La manera anterior de crear informes d'error (el mètode sendmail) encara es proporcionarà per un any. Després d'aquest temps, els usuaris de les versions velles del Bug-Buddy no podran omplir més informes d'error.
4.4. Disponibilitat d'unicode 5.0
El GNOME 2.16 serà el primer escriptori del món en ser alliberat amb disponibilitat per a la base de dades de caràcters Unicode (UCD), versió 5.0, que defineix més de 99.000 caràcters de les llengües del món. Les millores s'han inclòs a les biblioteques GLib i Pango del GNOME, i per tant estan disponibles per a tots els projectes de codi obert i programari lliure que facin servir aquestes biblioteques.